Què necessita avui una oficina per continuar sent rellevant?

Al llarg dels últims cinc anys, la conversa sobre els espais de treball ha canviat radicalment. El que abans eren debats sobre el color de les parets o la ubicació de la zona d’impressores, avui són reflexions profundes sobre la salut mental, la cultura organitzativa i la flexibilitat estructural. En aquest nou escenari, moltes oficines han perdut la seva rellevància, no perquè hagin deixat de ser funcionals, sinó perquè han deixat de connectar amb les persones que les habiten.

I és precisament aquesta la paraula clau: habitar. L’oficina ja no és simplement el lloc on es “va a treballar”. És, o hauria de ser, una extensió conscient del propòsit i la identitat d’una organització. Dissenyar-la amb sentit avui significa entendre el seu paper com a escenari actiu en l’experiència laboral.

L’evolució silenciosa de l’espai

En els primers mesos del teletreball massiu, es vaticinava l’extinció definitiva de les oficines. Tot i això, la realitat ha demostrat que l’oficina no ha mort: s’ha transformat. S’ha tornat més híbrida, més intencional, i sobretot, més humana.

Sabies que segons un estudi de Gensler (2023), el 73% dels treballadors considera que una oficina ben dissenyada millora la seva productivitat i sentiment de pertinença?

Les organitzacions que han sabut llegir aquesta evolució no són les que simplement han equipat les seves sales amb pantalles per a videotrucades. Són aquelles que han redissenyat els seus entorns tenint en compte la transició emocional dels seus equips. S’ha passat de parlar de “llocs de treball” a parlar de “moments del treball”: concentrar-se, col·laborar, desconnectar, reunir-se, inspirar-se. Cadascun d’aquests moments requereix un espai diferent, i el disseny hi ha de respondre.

El disseny com a escolta activa

Un espai rellevant en 2026 no és aquell que s’anticipa a les modes, sinó aquell que escolta. Escolta les necessitats dels qui ho usen. Escolta les noves maneres de treballar. Escolta els cicles d’energia que travessen un dia laboral.

Avui, per exemple, és freqüent veure empreses que han transformat zones antigament destinades a sales de reunions en espais informals d’intercanvi. No pas perquè les reunions hagin desaparegut, sinó perquè han canviat de format. En aquesta mateixa línia, han guanyat protagonisme les àrees de silenci i concentració, que permeten a les persones recuperar el focus enmig del soroll constant del món digital.

L’emocional com a criteri de disseny

En el passat, la funcionalitat ho era tot. Avui, el benestar emocional és igual de prioritari. Un entorn laboral ben dissenyat és aquell que redueix la fricció del dia a dia: permet moure’s amb fluïdesa, concentrar-se sense interrupcions, col·laborar sense envair i descansar sense culpa.

Això s’aconsegueix amb elements que poden semblar subtils, però que marquen la diferència: una il·luminació que acompanya el ritme circadiari, una acústica que protegeix la concentració, materials que transmeten calma, zones verdes que oxigenen la mirada. Aquests factors, sovint invisibles, es converteixen en aliats silenciosos del rendiment i la salut mental.

Flexibilitat com a estratègia, no com a recurs

L’oficina rellevant no és la més espectacular, sinó la més versàtil. I això no vol dir tenir mobles amb rodes o escriptoris abatibles. Vol dir entendre que l’espai ha d’acompanyar l’organització en el seu creixement, en els seus canvis estructurals i en les fluctuacions de la seva activitat.

Hem vist exemples on la mateixa superfície s’adapta a diferents equips durant la setmana, o on una zona de pas es converteix en espai de coworking segons l’hora del dia. També s’han desenvolupat sistemes modulars que permeten que una oficina creixi o es redueixi sense grans reformes. Aquesta capacitat de “mutar” és el que fa que un espai mantingui la seva rellevància amb el temps.

Cultura i pertinença en cada detall

Sabies que Steelcase, en el seu informe global de tendències 2024, va destacar que els entorns que reflecteixen la cultura de l’empresa generen un 30% més de compromís en els equips?

Dissenyar una oficina no és imposar una estètica. És traduir una cultura. El color d’una paret, l’elecció dels materials, la disposició del mobiliari, fins i tot la forma com es delimiten els espais: tot comunica. Una oficina que reflecteix la identitat de l’empresa es converteix en un espai de pertinença.

Això és especialment important en models híbrids, on les persones no estan sempre presents físicament. Quan van a l’oficina, necessiten sentir que aquell lloc continua sent seu, que està alineat amb els seus valors i que els ofereix quelcom que la llar no pot: comunitat.

La sostenibilitat també es dissenya

Parlar de sostenibilitat no és tan sols parlar de materials reciclables. És parlar de dissenys que perduren. Espais pensats per durar anys, que es puguin adaptar sense obsolescència programada, que prioritzin l’eficiència energètica i que minimitzin el malbaratament. La sostenibilitat és una forma de respecte: cap al planeta, cap als recursos i cap a les persones que utilitzaran aquell espai demà.

En molts projectes actuals, s’incorporen criteris ESG des de la fase de conceptualització. No com un requisit, sinó com a part de la identitat. Això també ha impactat en el tipus de solucions escollides: materials locals, proveïdors compromesos, certificacions ambientals, i decisions constructives que afavoreixen l’eficiència a llarg termini.

Integrar la tecnologia sense perdre l’ànima

La tecnologia és clau, però ha d’estar integrada de forma natural. Quan domina l’espai, el deshumanitza. Quan està al servei de les persones, el potencia.

En oficines rellevants avui, és possible trobar sistemes de reserva intel·ligent d’espais, il·luminació automatitzada, climatització per zones, connectivitat sense friccions i pantalles integrades de manera harmònica. La clau és que tota aquesta tecnologia desapareix visualment perquè l’espai respiri.

Un nou començament que convida a reflexionar

L’inici de l’any és una excusa perfecta per fer una pausa i mirar l’entorn laboral amb uns altres ulls. No es tracta de fer reformes radicals, sinó de preguntar-se: la nostra oficina està alineada amb el que som avui com a organització?

La rellevància no es mesura en disseny espectacular ni en modes de Pinterest. Es mesura en impacte. En com un espai contribueix al benestar, a l’eficiència, a la cultura, i sobretot, a l’experiència de qui l’habita.

Avui més que mai, l’arquitectura i el disseny d’interiors tenen un paper social dins les organitzacions. Són els llenguatges silenciosos que donen forma a la manera de treballar. I aquells que dissenyem aquests espais, tenim la responsabilitat de fer-ho amb sentit.

Inspiració i referències visuals

• • • Algunes transformacions silencioses mostren com un redissenyo funcional pot millorar operacions complexes i coherents — veure exemple de transformació logística.
    • Els entorns modulars aplicats a institucions reflecteixen com el disseny respon a dinàmiques de reunions i esdeveniments especials — veure cas detalladament.
    • El redissenyo sensible d’espais productius demostra que la indústria i el benestar poden conviure — veure transformació biofílica.
    • La importància del confort acústic continua sent un dels pilars funcionals de la concentració — llegir sobre confort acústic i productivitat.